Interlingue-Union

[Interlingue-Union]

Curs de Occidental in Occidental.

Ric Berger

Introduction.

Pro que li Complet Grammatica de Occidental ha esset ja composit e publicat de Sr. Janotta, ti curs es solmen un guid, adver sufficent por posser scrir e parlar li lingue international.

It es destinat precipue al nationes por queles ancor ne ha esset publicat un grammatica. Ho-annu (in 1934) existe curses de Occidental in anglés, francés, german, hispan, italian, sved, tchec. Til quande manuales va esser publicat in altri lingues, li present curs va luder un rol important e mem indispensabil.

Li 5 solutiones del problema del lingue international.

It existe 5 principial solutiones del problema del lingue international:

  1. Per un lingue philosophic completmen inventet. (Ex. Sol-re-sol.) Ti typ de lingue prevalet til ante 50 annus. Ancor hodie li American Foster propaga un tal lingue nominat Ro. In Ro, por exemple li zinc ne es nominat per li parol tot international zinc, ma per baudfa! Li cadmium deveni in it baudka, li nikel baulfa, etc. Un tal lingue es practicmen inusabil pro que li memorie homan ne posse retener paroles tam simil sin confuser les pos poc témpor.
  2. Per un lingue de quel li radicas es prendet in li lingues national, ma tam deformat que on ne plu reconosse les. Typ: Volapük. Volapük por exemple prende de angles li paroles World e speak e fa de ili Vola-pük. Europa deveni Yulop, etc. Ti specie de lingue, quam li precedent, neplu have alcun success hodie.
  3. Per un lingue de quel li radicas es in grand parte international, do comprensibil, ma de quel li affixes e li grammatica ne es conform al principie del maximum de internationalitá. Li derivates in ti lingues sembla fabricat, sovente incomprensibil. Ex.: Esperanto e Ido.
  4. Per un lingue de quel li radicas, li affixes, li grammatica es totalmen international, quo permisse per un derivation regulari retrovar li vocabularium commun al grand lingues de civilisation. Li lingue talmen trovat (ne inventet!) es comprensibil immediatmen sin esser minu facil a scrir e a parlar quam qualcunc altri precedent lingue. Typ: Occidental de E. de Wahl.
  5. Per un lingue natural, vivent o mort, ma simplificat. Ex.: Anglic, quel es un angles simplificat, Latino sine flexione, etc. Tal systemas have anc un aspect natural e sympatic, ma ili interessa un sol gruppe linguistic (ci li Angleses o li Latinistes) e li lingue talmen simplificat resta ancor tro desfacil epoc comprensibil por altri nationes. E si chascun nation vole simplificar su propri lingue, on va dever, por contentar omnes, selecter quo es commun a omni ti lingues; tande on cade in li casu del solution nr. 4!

Cos curios: on ha comensat per li solution nr. 1, til ante un secul, poy per li nr. 2, poy per li nr. 3, per li nr. 5. In fine, li solution nr. 4, li maxim simplic, ti quel ducte direct al scope, sin embarassar se con fals principies, triumfat solmen in ultim. Li cause es que it mancat a ti solution li regularitá quel esset trovat de E. de Wahl in 1922.

Pro quo Occidental es li maxim bon lingue international.

Pro que it combina li naturalitá con li regularitá. Por esser comprensibil, un lingue international deve usar solmen li paroles international, li paroles conosset ja del scientistes, del comerciantes etc., ma ne li paroles fabricat.

De un altri latere li lingue international deve esser sat simplic por que li usatores posse aprender it facilmen.

Regretabilmen, li paroles international es format irregulari de un radica. Pro ti cause, li autores de lingues auxiliari ha rejectet o deformat ti paroles international. (Exemple: Esperanto, Ido, Nov-Esperanto.) Altri autores ha acceptat ti masse de paroles sin posser regularisar les: lor lingues ne esset vivicapabil, pro que ili esset tre desfacil a aprender. (Ex.: Mundolingue de Lott.)

Durant 30 annus, un mann, li professor E. de Wahl, ha serchat li medie formar regularmen ti enorm masse de paroles international per un systema sat simplic.

Finalmen in 1922, ti serchator publicat »Occidental« quel es un solution admirabilmen simplic e tot natural del problema. Ti enorm masse de paroles international quam:

collection, adhesion, inventor, expeditor, expedition, auditiv, creation, audition, creator, creatura, immerger, provision, propagar, propagation, adhesiv, adherentie, expression, expressiv, educator, expeditiv, compressor, immersion, decorativ, decoration, invention, excursion, inventiv, concurrent, activ, concurs, reaction, activitá, etc.

… omni ti paroles international, rejectet del altri lingues pretendet international, E. de Wahl monstra que ili es regularisabil per 3 simplic regules aprendet in quelc minutes:

invent-ionexpedit-iondecorat-ionpropagat-ion
invent-orexpedit-ordecorat-orpropagat-or
invent-ivexpedit-ivdecorat-ivpropagat-iv
construct-ioncreat-ionaudit-ioneducat-ion
construct-orcreat-oraudit-oreducat-or
construct-ivcreat-ivaudit-iveducat-iv
creat-uraetc., etc.

Li ortografie de Occidental.

Occidental conserva maxim possibil li paroles international con lor aspect natural, familiari al majorité del civilisates, pro que it es plu facil usar un parol ja conosset con su grafie habitual. Pro ti rason Occidental conserva li duplic consonantes u li internationalitá postula les. Ti duplic litteres es anc necessi por distincter quelc paroles quam: car (amat) e carre (vehicul), present – pressent, era (epoca) e erra (fals idé). Li unesim, parol con un sol consonant, es generalmen long e li duesim curt.

Li gruppes de th, chl, chr, ph, es generalmen simplificat a: t, cl, cr, f. Ma pro que li scientistes es ancor attachat al historic ortografie, li usation de h es permisset. On posse do scrir secun desir: methode o metode, etc.

In Occidental li radicas es selectet sempre por posser formar regularmen li derivates. Li nomines ne have un finale obligatori, quam in Esperanto: por trovar les, it sufice pensar a lor derivates universalmen conosset. Ex.: gradu (pro gradu-al), sexu (pro sexu-al), etc.

Li pronunciation.

Vocales quam in german, italian, hispan etc., y quam vocal = sved y, german ü, frances u; y quam consonant = y angles, hispan; c ante e, i, y = ts, in omni altri casus = k; g ante e, i, y = j frances, in altri casus quam g german, h aspirant quam in angles, german; q quam in german e angles; s quam in frances; v quam in angles e romanic; x = ks; z = ds; ch quam in anlges e hispan; eu quam in frances; n’, l’ sones mollat = frances gn, ille, j = j angles.

Un textu in Occidental por exercir li pronunciation.

Un international congress. Noi have un grand international congress in li cité. Li nationes de Europa es representat per eminent cultural persones. Li centre del congress es in li palace del parlament. Elegant modern automobiles sta ante li portas e sur li stradas e plazzas. Li fassades es decorat per li national flagas. Li flagas del nordic landes have li cruce quam symbol. On vide delegationes de divers partes de Europa, de nord e sud, de ost e west. Un deputation visita li presidente del state in li grandios residentie contra li ópera. Special correspondentes fa observationes e scri articules por li redactiones de grand jurnales e telegrafa al burós de information.

Li accentuation.

Nequo es plu tenaci quam li accentuation a quel on es accustomat. Mem quande on save bon un lingue extran, on tende accentuar it secun li custom de su lingue matrin. Ergo un lingue international, quel vole esser facilmen parlat, deve conservar maxim possibil li accentu natural del paroles, mem si it ne es uniform.

Generalmen li accentu sta sur li vocale ante li ultim consonant, ma it es self-evident que li finition -s ne have influentie. Anc li finitiones -bil, -ic, -im, -ul, -men es presc sempre inaccentuat, in li vocabularium international. Si un parol have un accentu exter ti du regules on indica su plazza per un signe (accentu scrit).

Talmen in li secuent textu on deve accentuar in prim li litteres grass:

In li sala de policie. On adducte un grand individue quel ha recivet ja quin o six condamnationes.

In li moment quande on examina su casu, il dit al president:

Senior pro que mi avocat es malad yo demanda que on remette mi processu a ott dies.

Ma, dit li president, vu ha esset prendet in flagrant delict, li manu in li porta-moné del plendent. Quo vell posser dir vor avocat por defender vos?

Justmen, senior president, yo vell esser curios audir le.

Li articul.

In Occ., quam in anglés, it existe un sol articul definit por li masculin, feminin e plurale, it es li. Li articul de Esperanto-Ido la es chocant avan nomines masculin; li, traet del ancian francés, es li sol articul possent adaptar se a omni nomines.

Un sol articul indefinit: un. Nequel por li plurale. Ex.: Yo admira un avie. Yo admira avies.

Qualmen Occidental forma regularmen li paroles international.

On deprende del verbes li finale -r o -er:Si li ultim littere es un vocale, on adjunte -t:Al perfect talmen trovat on junte li suffixes -ion, -or, -iv, -ura, -ori:
decora-rdecora-tdecorat-ion, decorat-or, decorat-iv
crea-rcrea-tcreat-ion, creat-or, creat-ura
instiga-rinstiga-tinstigat-ion, instigat-or
explica-rexplica-texplicat-ion, explicat-iv
forma-rforma-tformat-ion, format-iv
explora-rexplora-texplorat-ion, explorat-or
solu-ersolu-tsolut-ion
defini-rdefini-tdefinit-ion, definit-iv
composi-rcomposi-tcomposit-ion, composit-or
nutri-rnutri-tnutrit-ion, nutrit-iv
proposi-rproposi-tproposit-ion, proposit-or
expedi-rexpedi-texpedit-ion, expedit-or, expedit-iv
Si li finale es -d, -r, -g on changea it a s:
decid-erdecisdecis-ion, decis-iv
vid-ervisvis-ion, vis-or
erod-ereroseros-ion, eros-iv
tond-ertonstons-ion, tons-ura
tord-ertorstors-ion, tors-ura
ascend-erascensascens-ion, ascens-or
curr-ercursexcurs-ion, curs-iv
adher-eradhesadhes-ion, adhes-iv
immerg-erimmersimmers-ion, immers-iv
converg-erconversconvers-ion, convers-iv
In omni altri casus, li radica verbal resta li sam:
construct-erconstructconstruct-ion, construct-or, construct-iv
instruct-erinstructinstruct-ion, instruct-or, instruct-iv
adopt-eradoptadopt-ion, adopt-iv
miss-ermissmiss-ion, miss-iv
inspect-erinspectinspect-ion, inspect-or
digest-erdigestdigest-ion, digest-iv
redact-erredactredact-ion, redact-or
obstruct-erobstructobstruct-ion, obstruct-or, obstruct-iv
protect-erprotectprotect-ion, protect-or
duct-erductduct-ion, duct-or, duct-iv

Per ti 3 regules E. de Wahl ha regularisat plur miles de paroles international universalmen conosset. Mem si Occ. vell esser nequande usat, it va sempre explicar nos li derivation natural. Al Orientales, it da li clave del grand lingues del civilisation occidental.

Li derivates international per -ion.

Quo fa li incredibil facilitá de aprension de Occ. es que su vocabularium es basat sur li paroles international, precipue sur li derivates, quel es ancor plu conosset e plu familiari quam li radicas sovent tre divers in li lingues national. E inter ti derivates trova se in prim tis per -ion, -ntie (= ence, ance), -bil (-able, -ible), itá (-ité, ity, idad, ität).

Li derivates per -ion permisse retrovar li verbes sin que on besona aprender les! It suffice memorar que:

Ergo, mersí al secuent international derivates (queles constitue quelc exemples inter plur miles!) opinion, affliction, combustion, incision, emission, nomination, veneration, derivation, explication, audition, apparition, petition on conosse immediatmen li verbes:

opiner, afflicter, combuster, inciser, emisser, nominar, venerar, derivar, explicar, audir, apparir, petir, etc., etc.

Li derivates international per -ance, -ence, -enz, -enza, -ancia, etc.

es scrit in Occ. solmen con li finale -ntie, nam ili es in realitá format del participie present plus li suffixe de statu abstract -ie: preside-nt-ie. Li finale -ntie, existent in hollandés, permisse ad-ultra formar regularmen li adjective.

Ex.: preside-nt-i-al, differe-nt-i-al, etc., quo on ne posse far con un finale -nce.

Li suffixe -ntie es adjuntet al radica. Tamen li internationalitá fortia scrir -entie pos li radicas per -i: Ex.:

espera-r da espera-nt-ie; ignora-r: ignora-nt-ie; abunda-r: abunda-nt-ie; ma experi-r da experi-ent-ie; audi-r: audi-entie.

Li derivates international per -ible, -able, -bile

es scrit in Occ. con li finale -bil por posser derivar regularmen li nomine per -itá.

Ex.:

honora-rda honora-bile honora-bil-itá
poss-erda poss-ibile poss-ibil-itá
solu-erda solu-bile solu-bil-itá

On remarca que quande ne existe ja un vocale avan -bil, on intercala un -i- (combustibil, possibil) eufonic. Pro ti rason on indica li suffixe in li grammatica: -(i)bil.

Anc li suffixes -da, -ment, -nd junte se al tema presentic, quel trova se per omission del finale -r del infinitive, ergo it es egal al presente. Exemples: guvernar, guverna, guvernament, guvernant, guvernat; fallir, fallida, falliment, fallit; etablisser, etablissement.

Li témpores e modos del verbes.

Por li present on prende li radica sol, to es que on deprende li finale del infinitive -r: Venir, yo veni. Decorar, tu decora. Vider, il vide.

Por li passate, on adjunte un -t al radica verbal: yo veni-t, tu decora-t, il vide-t.

Por li passate composit, on usa li auxiliare har e participie passat: yo ha venit, tu ha decorat, il hat videt.

Por li future, on usa li auxiliare va (del francés): yo va venir, tu va decorar, il va vider.

Por li conditionale, on usa li auxiliare vell (dell latin): yo vell venir.

Por li imperative, on usa li radica sol. Li auxiliare ples da li form de politesse, de prega: Veni o ples venir.

Li auxiliare mey es usat por expresser li desir e anc li imperative exter li desir e anc li imperative exter li duesim persone: Il mey venir; noi mey cantar.

Li interrogation es marcat per li parol es-que o per li inversion del subject (Ne oblivia li signe: ?): Esque to es possibil? o Es to possibil?

Projecte de futuritá

Suzanne e su sponso fa projectes por lor futuri vive.

– Quande noi va esser maritat, Paul, yo vole haver tri servitoras.

– Ples esser quiet, tu va haver almen deci de illas.

– Deci – – –

– Yes, li un pos li altri.

Li adverbies

posse haver li sam form quam li adjectives o prender li finale -men. Vide li proverbies:

Ride bon, qui ride ultim. Qui ama bon, puni bon.

Li finale -men es adjuntet sempre al adjectives e si un vocale ligativ es necessi pro eufonie, on intercala naturalmen un -i. Ex.: conform-i-men, preferibil-men, visibil-men.

Quande on vole derivar directimen un adverbie de un nómin o verb, on usa de preferentie li finale -li (anglés -ly, german -lich). Ex.: noct, noct-li, prefer-li.

Li pronómines personal.

Ili have du formes, li un por li subject (nominative), li altri por li accusative o dativ (casu obliqui):

(mas.)(fem.)(n.)(mas.)(fem.)
subject:yo,tu,il,illa,it,noi,vu,illi,[illos,illas]
accusative o dativ:me,te,le,la,it,nos,vos,les,[los,las]
(in casu de necessitá)

Pronomines relativ.

Li pronomine general es quel, anc por li accusative. Ex.: Li mann, quel es ci. Li mann, quel yo vide.

Por li persones specialmen on usa qui. (Ex.: Qui ha venit?) de quel li accusative es quem.

Tabelle del correlatives.

por interrogarpor monstrarindeterminatnegationnull indicationtotal
qualitáqualmen?talmenin alcun manierenequalmenin qualcunc manierein omni maniere
quantitáquant?tantalquantnequantquantcunctut-men
temporequande?tandealquandenequandequandecuncsempre
locu?ta, cialcúne-cúúcuncpartú

Por comparar on usa tam … quam. Ex.: il es tam grand quam vu.

Li pronomines possessiv

es: mei, tui, sui, nostri, vestri, lor.

Por li adjectives possessiv, on usa plu curt formes mi, tu, su, nor, vor, lor.

Distraction de scientist.

Mommsen, li grand historico german, havet quelcvez incredibil distractiones.

Un die, in un omnibus, il explorat vanimen in omni su tascas por trovar su binocules. Un infanta plazzat apu le dat les a le.

– Mersí, mi infant, dit li scientist. E quel es tu nómin?

– Anna Mommsen, papá, respondet li puella.

Li demonstratives

es ti, a quel on adjunte, si necessi, li adverbie ci por li coses proxim o ta por li coses lontan: ti mann, ti-ci femina, ti-ta infant. Quande on vole insister sur li qualitá, on usa tal quel es li correlative de qual.

Ex.: qual patre, tal filio.

Li numerales.

0 null, 1 un, 2 du, 3 tri, 4 qua(d)r, 5 quin, 6 six, 7 set, 8 ott, 9 nin, 10 deci, 11 = undeci o deci-un; 12 dudeci o deci-du, etc. 20 = du-ant; 30 = tri-ant etc. 100 = cent, 500 = quincent, 1000 = mil, 1 000 000 = million.

Li ordinales.

On adjunte li suffixe -ésim al cardinales:

Ex.: du-ésim, set-ésim, duant-ésim

Li multiplicatives.

On adjunte -(i)plic al cardinales: tri-plic, mult-i-plic.

Li fractiones:

1/1 = un total; 1/2 = un demí; 1/3 = un ters; 3/4 = tri quart.

Li altri fractiones es expresset per li ordinales: 5/7 = quin setésimes.

Li collectives:

suffixe -en: six-en, dec-en, cent-en.

Parolformation:

A. COMPOSITION: direct o per vocales juntiv -o- e -i-: fontan + plum, fontanplum; ferre + via, ferrovia; agre + cultura, agricultura.

B. DERIVATION:

1. Prefixes:

des-
li contrari: des-organisar
dis-
ad different directiones: dis-sociation
ín-
(con adjectives) negation: ín-official
mis-
fals: mis-alliantie
pre-
ante: pre-historie
pro-
ad avan: pro-ducter
re-
de nov, ad comensa: re-organisator
retro-
ad dors, in direction advers al antean: retro-spectiv

2. Nuanciant finales:

-a
feminin: germana, filia, cavalla; ma anc altri paroles secun li usa international: aqua, boa, grammatica, liga, politica, sofa, tara.
-o
masculin: germano, filio, cavallo; ma anc altri paroles: bruto, conto, fresco, lexico, tempo, torso.
-u
abstract, neutri: lu mal = li malu.
-i
adjectiv (ínobligatori): german o germani, general o generali.
-e
general e eufonic, precipue por substantives (ínobligatori): cavall o cavalle; form o forme, german o germane, general o generale.

3. Suffixes: a) substantivic:

-ade
multité, serie, contenida: colonn-ade, bocc-ade.
-age
collectives (órdine): foli-age
-ag(i)e
(de verbes) concretisation del activitá: pass-ag(i)e
-al’a
collectives (sin órdine): intr-al’a
-ard
mal persones: dynamit-ard
-ario
person caracterisat per exteriori qualitá o officie: mission-ario
-arium
scientic collection: herb-arium
-atu
institution o situation social o leyal: consul-atu
-da
duration: promena-da
-eria
loc de profession: juvel-eria
-erie
profession, affere; maniere de action: Don Quijot-erie
-ero
person professional: barb-ero
-es
inhabitant: franc-es, vienn-es
-ess
statu qualitá: nobl-ess
-essa
dignitá feminin: princ-essa
-ette
micri objectes instrumentes: statu-ette, pinc-ette
-ia
loc, land: dormitor-ia, German-ia
-ie
abstract conception: existent-ie
-iera
loc u es un cose: torf-iera
-iere
vase, contenent: incr-iere
-iero
portant: ros-iero, candel-iero
-(i)tá
qualitá: san-itá
-(i)té
collectiv (totalité): homan-ité
-ion
action, anc resultate e loc de it: administration
-on
person caracterisat per intern qualitá: spi-on
-or
actent person: administrat-or
-uor
utensile, vase: lav-uor
-ur(a)
concretisat action: caricat-ura

b) adjectivic

-aci
inclinat: mord-aci
-al
general relation: centr-al
-an
appartenent a: americ-an
-ari
conform, servient a: popul-ari
-at
provisat per: talent-at
-atri
simil: verd-atri
-bil
possibil: respecta-bil, expansi-bil
-esc
in maniere de: infant-esc
-ic
essent: electr-ic
-in
provenient, fat de, consistent de: alp-in, argent-in
-iv
havent li effecte: decorat-iv
-nd
a far: demonstra-nd
-nt
participie presentic: fabrica-nt
-ori
destinat a: organisat-ori
-os
rich in: graci-os
-t
participie perfectic: fabrica-t
-ut
exuberant: barb-ut

c) verbal

-ar
1) provisar: coron-ar, 2) usar un instrument: cisell-ar, 3) secreer: sangu-ar, 4) acter quam: domin-ar, 5) (de adjectives e participies) factiv: san-ar, movent-ar
-ear
status dynamic: flamm-ear
-ettar
diminutiv-frequentativ: pezz-ettar
-ijar
devenir, far se: rub-ijar
-isar
far tal: electr-isar

Quelc suffixes es inproductiv. To es que ili ne forma nov paroles ma solmen explica latin derivates. Por exemple li suffixes -id e -ore. Li unesim forma adjectives indicant li »conformitá a un statu«, li ultim indica un statu dynamic.

Exemples:

Quande ne existe international paroles.

Occidental es li lingue maxim immediatmen comprensibil in li munde pro que it es basat sur li maximum de internationalitá. Tamen, por quelc expressiones (regretabilmen li maxim frequent!) it ne existe paroles international. Por facilisar li comprension del textus noi presenta infra un liste de ti paroles con defectiv internationalitá, secuet de lor traduction 1) frances, 2) angles, 3) german.

al
au (à la), to the, zum (zur)
alcun
quelqu’un, some, irgend ein
almen
au moins, at least, wenigstens
alt
haut, high, hoch
alqui
quelqu’un, somebody, jemand
altri
autre, other, andere
anc
aussi, also, auch
ancor
encore, still, noch
ante
avant, before, vor
apu
à côte de, beside, neben
cader
tomber, to fall, fallen
che
chez, by, bei
ci
ici, here hier
circa
environ, about, ungefähr
circum
autour de, around, um
con
avec, with, mit
conosser
connaître, to know, kennen
contra
contre, against, gegen
creder
croire, to believe, glauben
dar
donnar, to give, geben
del
du (de la), of the, von (des)
desde
depuis, since, seit
dever
devoir, to must, müssen
die
jour, day, Tag
dir
dire, to tell, sagen
do
donc, thus, also
e
et, and, und
ear
aller, to go, gehen
es
est, is, ist
esser
être, to be, sein
forsan
peut-être, perhaps, vielleicht
ha-r
avoir, to have, haben
hodie
aujourd’hui, to day, heute
il
il, he, er
illa
elle, she, sie
ili
ils, they, sie
it
il, it, es
ja
déjà, already, schon
lee-r
lire, to read, lesen
li
le, la, les – the – der, die, das
ma
mais, but, aber
max(im)
le plus, the most, am meisten
mem
même, even, sogar
mey
(subjunctive, desir)
mi
mon, ma, my, mein
minu
moins, less, minder
misse-r
envoyer, to send, senden
mult
beaucoup, much, viel
nam
car, then, denn
ne
ne pas, not, nicht
nequande
ne jamais, never, nie
noi
nous, we wir
nor
notre, our, unser
nos
nous, us, uns
nu
maintenant, now, nun
o
ou, or, oder
old
vieil, old, alt
omni
tous, all, alle
ples
s. v. p., please, bitte, gefälligst
poc
peu, little, wenig
por
pour, for, für
pos
après, after, nach
posse-r
pouvoir, to can, können
poy
ensuite, afterwards, nachher
pri
sur, about, über, von
pro
à cause de, because of, wegen
qualmen
comment, how, wie
quam
comme, like, wie
que
que, that, dass
quel
qui, which, welcher
quo
quoi, what, was
rider
rire, to laugh, lachen
sam
même, same, derselbe
sat
assez, enough, genug
scrir
écrire, to write, schreiben
se
se, oneself, sich
secue-r
suivre, to follow, folgen
secun
selon, according to, gemäß
self
(soi) même, selbst
sempre
toujours, always, immer
si
si, if, wenn
sin
sans, without, ohne
sive
soit – soit, either – or, entweder – oder
sol
seul, only, allein
sta-r
être debout, to stand, stehen
strax
tout de suite, at once, sofort
su
son, his, sein
sub
sous, under, unter
sur
sur, on, auf
ta
là, there, da (dort)
tal
tel, such, solch
talmen
ainsi, thus, so
tam
tant, si – as – so (viel)
tamen
cependant, however, jedoch
tande
alors, then, dann
te
te, you, dir
ti
ce (cette), this, dieser
til
jusqu’à, till, bis
to
ce (cela), that, das
tot
tout, all, ganz
tra
à travers, through, durch
tre
très, very much, sehr
tro
trop, too (much), zu (viel)
u
où, where, wo
ultim
dernier, last, letzte
va
(indica li future)
ve
hélas, woe, weh
vez
fois, time, mal
vell
(indica li conditionale)
ver
vrai, true, wahr
vers
vers, towards, gegen
vi
voilà, there (is), da (ist), siehe da
vider
voir, to see, sehen
vor
votre, your, euer, Ihr
vos
vous, you, Ihnen
vu
vous, you, Sie, ihr
ye
à, at, zu
yo
je, I, ich

Vocabularium usual.

Li mensus del annu es: Januar, februar, marte, april, mai, junio, julí, august, septembre, octobre, novembre, decembre.

Li sesones es: Verne, estive, autun, hiverne.

Li dies del seman es: Lundí, mardí, mercurdí, jovedí, venerdí, saturdí, soledí.

Li successiv dies del parlant es: Ante-yer, yer, hodie, deman, pos-deman.

Li successiv partes del die es: Aurora, matin, midí, posmidí, vésper, crepuscul, nocte.

Li partes del dom: Logí, logiament, etage, chambre, scri-chambre, (scritoria), dormi-chambre (dormitoria), manja-chambre (manjatoria), salon, cabinet, buró, closet, mansarde, cellare, cocineria, laveria, corridor.

Li meubles: lette, commode, toilett-table, sofa, scaf, stul, taburet, table, spegul, pictura, matrass, forn, lavuore, etagiere, bux.

Li parentité (masculin): patre, filio, puer, fratre, cusino, onclo, avo; (feminin): matre, filia, puella, sestra, cusina, tanta, ava.

Li animales domestic: cavall, vacca, bov, tauro, agne, svin, gallino, coc, gans, cunicul, can, cat.

Li animales savagi: leon, tigre, urso, fox, leopard, lupo, camel, cervo, elefant, lievre, capreol.

Li arbores: abiet, fago, quercu, pople, pin, ulm, alne, acacie, betul, larice, salice, tilie.

Li fructes: pom, cerese, nuce, avellan, pir, abricot, citron, orange, mandul, prun, datil, olive, uve, ber, etc.

Si on adjunte a ti fructes li suffixe -iero, on obtene li nomine del arbor: pomiero, abricotiero, citroniero, etc.

Li colores: blanc, yelb, rubi, ross, verdi, blu, brun, violetti, orangi, (nigri, gris, clar, obscur).

Li repastes: lunch, dejeuna, té, diné, supé.

Li festes del annu: anniversarie, carema, Pasca, Pentecost, Christfest (o Christnascentie), Nov-annu.

Li metalles: ferre, cupre, latun, bronze, argent, aur, stal, nikel, zinc, stanno, aluminie, plumbe.