
Ric Berger
Pro que li Complet Grammatica de Occidental ha esset ja composit e publicat de Sr. Janotta, ti curs es solmen un guid, adver sufficent por posser scrir e parlar li lingue international.
It es destinat precipue al nationes por queles ancor ne ha esset publicat un grammatica. Ho-annu (in 1934) existe curses de Occidental in anglés, francés, german, hispan, italian, sved, tchec. Til quande manuales va esser publicat in altri lingues, li present curs va luder un rol important e mem indispensabil.
It existe 5 principial solutiones del problema del lingue international:
Cos curios: on ha comensat per li solution nr. 1, til ante un secul, poy per li nr. 2, poy per li nr. 3, per li nr. 5. In fine, li solution nr. 4, li maxim simplic, ti quel ducte direct al scope, sin embarassar se con fals principies, triumfat solmen in ultim. Li cause es que it mancat a ti solution li regularitá quel esset trovat de E. de Wahl in 1922.
Pro que it combina li naturalitá con li regularitá. Por esser comprensibil, un lingue international deve usar solmen li paroles international, li paroles conosset ja del scientistes, del comerciantes etc., ma ne li paroles fabricat.
De un altri latere li lingue international deve esser sat simplic por que li usatores posse aprender it facilmen.
Regretabilmen, li paroles international es format irregulari de un radica. Pro ti cause, li autores de lingues auxiliari ha rejectet o deformat ti paroles international. (Exemple: Esperanto, Ido, Nov-Esperanto.) Altri autores ha acceptat ti masse de paroles sin posser regularisar les: lor lingues ne esset vivicapabil, pro que ili esset tre desfacil a aprender. (Ex.: Mundolingue de Lott.)
Durant 30 annus, un mann, li professor E. de Wahl, ha serchat li medie formar regularmen ti enorm masse de paroles international per un systema sat simplic.
Finalmen in 1922, ti serchator publicat »Occidental« quel es un solution admirabilmen simplic e tot natural del problema. Ti enorm masse de paroles international quam:
collection, adhesion, inventor, expeditor, expedition, auditiv, creation, audition, creator, creatura, immerger, provision, propagar, propagation, adhesiv, adherentie, expression, expressiv, educator, expeditiv, compressor, immersion, decorativ, decoration, invention, excursion, inventiv, concurrent, activ, concurs, reaction, activitá, etc.
… omni ti paroles international, rejectet del altri lingues pretendet international, E. de Wahl monstra que ili es regularisabil per 3 simplic regules aprendet in quelc minutes:
| invent-ion | expedit-ion | decorat-ion | propagat-ion |
| invent-or | expedit-or | decorat-or | propagat-or |
| invent-iv | expedit-iv | decorat-iv | propagat-iv |
| construct-ion | creat-ion | audit-ion | educat-ion |
| construct-or | creat-or | audit-or | educat-or |
| construct-iv | creat-iv | audit-iv | educat-iv |
| creat-ura | etc., etc. |
Occidental conserva maxim possibil li paroles international con lor aspect natural, familiari al majorité del civilisates, pro que it es plu facil usar un parol ja conosset con su grafie habitual. Pro ti rason Occidental conserva li duplic consonantes u li internationalitá postula les. Ti duplic litteres es anc necessi por distincter quelc paroles quam: car (amat) e carre (vehicul), present – pressent, era (epoca) e erra (fals idé). Li unesim, parol con un sol consonant, es generalmen long e li duesim curt.
Li gruppes de th, chl, chr, ph, es generalmen simplificat a: t, cl, cr, f. Ma pro que li scientistes es ancor attachat al historic ortografie, li usation de h es permisset. On posse do scrir secun desir: methode o metode, etc.
In Occidental li radicas es selectet sempre por posser formar regularmen li derivates. Li nomines ne have un finale obligatori, quam in Esperanto: por trovar les, it sufice pensar a lor derivates universalmen conosset. Ex.: gradu (pro gradu-al), sexu (pro sexu-al), etc.
Vocales quam in german, italian, hispan etc., y quam vocal = sved y, german ü, frances u; y quam consonant = y angles, hispan; c ante e, i, y = ts, in omni altri casus = k; g ante e, i, y = j frances, in altri casus quam g german, h aspirant quam in angles, german; q quam in german e angles; s quam in frances; v quam in angles e romanic; x = ks; z = ds; ch quam in anlges e hispan; eu quam in frances; n’, l’ sones mollat = frances gn, ille, j = j angles.
Un international congress. Noi have un grand international congress in li cité. Li nationes de Europa es representat per eminent cultural persones. Li centre del congress es in li palace del parlament. Elegant modern automobiles sta ante li portas e sur li stradas e plazzas. Li fassades es decorat per li national flagas. Li flagas del nordic landes have li cruce quam symbol. On vide delegationes de divers partes de Europa, de nord e sud, de ost e west. Un deputation visita li presidente del state in li grandios residentie contra li ópera. Special correspondentes fa observationes e scri articules por li redactiones de grand jurnales e telegrafa al burós de information.
Nequo es plu tenaci quam li accentuation a quel on es accustomat. Mem quande on save bon un lingue extran, on tende accentuar it secun li custom de su lingue matrin. Ergo un lingue international, quel vole esser facilmen parlat, deve conservar maxim possibil li accentu natural del paroles, mem si it ne es uniform.
Generalmen li accentu sta sur li vocale ante li ultim consonant, ma it es self-evident que li finition -s ne have influentie. Anc li finitiones -bil, -ic, -im, -ul, -men es presc sempre inaccentuat, in li vocabularium international. Si un parol have un accentu exter ti du regules on indica su plazza per un signe (accentu scrit).
Talmen in li secuent textu on deve accentuar in prim li litteres grass:
In li sala de policie. On adducte un grand individue quel ha recivet ja quin o six condamnationes.
In li moment quande on examina su casu, il dit al president:
Senior pro que mi avocat es malad yo demanda que on remette mi processu a ott dies.
Ma, dit li president, vu ha esset prendet in flagrant delict, li manu in li porta-moné del plendent. Quo vell posser dir vor avocat por defender vos?
Justmen, senior president, yo vell esser curios audir le.
In Occ., quam in anglés, it existe un sol articul definit por li masculin, feminin e plurale, it es li. Li articul de Esperanto-Ido la es chocant avan nomines masculin; li, traet del ancian francés, es li sol articul possent adaptar se a omni nomines.
Un sol articul indefinit: un. Nequel por li plurale. Ex.: Yo admira un avie. Yo admira avies.
| On deprende del verbes li finale -r o -er: | Si li ultim littere es un vocale, on adjunte -t: | Al perfect talmen trovat on junte li suffixes -ion, -or, -iv, -ura, -ori: |
| decora-r | decora-t | decorat-ion, decorat-or, decorat-iv |
| crea-r | crea-t | creat-ion, creat-or, creat-ura |
| instiga-r | instiga-t | instigat-ion, instigat-or |
| explica-r | explica-t | explicat-ion, explicat-iv |
| forma-r | forma-t | format-ion, format-iv |
| explora-r | explora-t | explorat-ion, explorat-or |
| solu-er | solu-t | solut-ion |
| defini-r | defini-t | definit-ion, definit-iv |
| composi-r | composi-t | composit-ion, composit-or |
| nutri-r | nutri-t | nutrit-ion, nutrit-iv |
| proposi-r | proposi-t | proposit-ion, proposit-or |
| expedi-r | expedi-t | expedit-ion, expedit-or, expedit-iv |
| Si li finale es -d, -r, -g on changea it a s: | ||
| decid-er | decis | decis-ion, decis-iv |
| vid-er | vis | vis-ion, vis-or |
| erod-er | eros | eros-ion, eros-iv |
| tond-er | tons | tons-ion, tons-ura |
| tord-er | tors | tors-ion, tors-ura |
| ascend-er | ascens | ascens-ion, ascens-or |
| curr-er | curs | excurs-ion, curs-iv |
| adher-er | adhes | adhes-ion, adhes-iv |
| immerg-er | immers | immers-ion, immers-iv |
| converg-er | convers | convers-ion, convers-iv |
| In omni altri casus, li radica verbal resta li sam: | ||
| construct-er | construct | construct-ion, construct-or, construct-iv |
| instruct-er | instruct | instruct-ion, instruct-or, instruct-iv |
| adopt-er | adopt | adopt-ion, adopt-iv |
| miss-er | miss | miss-ion, miss-iv |
| inspect-er | inspect | inspect-ion, inspect-or |
| digest-er | digest | digest-ion, digest-iv |
| redact-er | redact | redact-ion, redact-or |
| obstruct-er | obstruct | obstruct-ion, obstruct-or, obstruct-iv |
| protect-er | protect | protect-ion, protect-or |
| duct-er | duct | duct-ion, duct-or, duct-iv |
Per ti 3 regules E. de Wahl ha regularisat plur miles de paroles international universalmen conosset. Mem si Occ. vell esser nequande usat, it va sempre explicar nos li derivation natural. Al Orientales, it da li clave del grand lingues del civilisation occidental.
Quo fa li incredibil facilitá de aprension de Occ. es que su vocabularium es basat sur li paroles international, precipue sur li derivates, quel es ancor plu conosset e plu familiari quam li radicas sovent tre divers in li lingues national. E inter ti derivates trova se in prim tis per -ion, -ntie (= ence, ance), -bil (-able, -ible), itá (-ité, ity, idad, ität).
Li derivates per -ion permisse retrovar li verbes sin que on besona aprender les! It suffice memorar que:
Ergo, mersí al secuent international derivates (queles constitue quelc exemples inter plur miles!) opinion, affliction, combustion, incision, emission, nomination, veneration, derivation, explication, audition, apparition, petition on conosse immediatmen li verbes:
opiner, afflicter, combuster, inciser, emisser, nominar, venerar, derivar, explicar, audir, apparir, petir, etc., etc.
es scrit in Occ. solmen con li finale -ntie, nam ili es in realitá format del participie present plus li suffixe de statu abstract -ie: preside-nt-ie. Li finale -ntie, existent in hollandés, permisse ad-ultra formar regularmen li adjective.
Ex.: preside-nt-i-al, differe-nt-i-al, etc., quo on ne posse far con un finale -nce.
Li suffixe -ntie es adjuntet al radica. Tamen li internationalitá fortia scrir -entie pos li radicas per -i: Ex.:
espera-r da espera-nt-ie; ignora-r: ignora-nt-ie; abunda-r: abunda-nt-ie; ma experi-r da experi-ent-ie; audi-r: audi-entie.
es scrit in Occ. con li finale -bil por posser derivar regularmen li nomine per -itá.
Ex.:
| honora-r | da honora-bil | e honora-bil-itá |
| poss-er | da poss-ibil | e poss-ibil-itá |
| solu-er | da solu-bil | e solu-bil-itá |
On remarca que quande ne existe ja un vocale avan -bil, on intercala un -i- (combustibil, possibil) eufonic. Pro ti rason on indica li suffixe in li grammatica: -(i)bil.
Anc li suffixes -da, -ment, -nd junte se al tema presentic, quel trova se per omission del finale -r del infinitive, ergo it es egal al presente. Exemples: guvernar, guverna, guvernament, guvernant, guvernat; fallir, fallida, falliment, fallit; etablisser, etablissement.
Por li present on prende li radica sol, to es que on deprende li finale del infinitive -r: Venir, yo veni. Decorar, tu decora. Vider, il vide.
Por li passate, on adjunte un -t al radica verbal: yo veni-t, tu decora-t, il vide-t.
Por li passate composit, on usa li auxiliare har e participie passat: yo ha venit, tu ha decorat, il hat videt.
Por li future, on usa li auxiliare va (del francés): yo va venir, tu va decorar, il va vider.
Por li conditionale, on usa li auxiliare vell (dell latin): yo vell venir.
Por li imperative, on usa li radica sol. Li auxiliare ples da li form de politesse, de prega: Veni o ples venir.
Li auxiliare mey es usat por expresser li desir e anc li imperative exter li desir e anc li imperative exter li duesim persone: Il mey venir; noi mey cantar.
Li interrogation es marcat per li parol es-que o per li inversion del subject (Ne oblivia li signe: ?): Esque to es possibil? o Es to possibil?
Projecte de futuritá
Suzanne e su sponso fa projectes por lor futuri vive.
– Quande noi va esser maritat, Paul, yo vole haver tri servitoras.
– Ples esser quiet, tu va haver almen deci de illas.
– Deci – – –
– Yes, li un pos li altri.
posse haver li sam form quam li adjectives o prender li finale -men. Vide li proverbies:
Ride bon, qui ride ultim. Qui ama bon, puni bon.
Li finale -men es adjuntet sempre al adjectives e si un vocale ligativ es necessi pro eufonie, on intercala naturalmen un -i. Ex.: conform-i-men, preferibil-men, visibil-men.
Quande on vole derivar directimen un adverbie de un nómin o verb, on usa de preferentie li finale -li (anglés -ly, german -lich). Ex.: noct, noct-li, prefer-li.
Ili have du formes, li un por li subject (nominative), li altri por li accusative o dativ (casu obliqui):
| (mas.) | (fem.) | (n.) | (mas.) | (fem.) | ||||||
| subject: | yo, | tu, | il, | illa, | it, | noi, | vu, | illi, | [illos, | illas] |
| accusative o dativ: | me, | te, | le, | la, | it, | nos, | vos, | les, | [los, | las] |
| (in casu de necessitá) | ||||||||||
Li pronomine general es quel, anc por li accusative. Ex.: Li mann, quel es ci. Li mann, quel yo vide.
Por li persones specialmen on usa qui. (Ex.: Qui ha venit?) de quel li accusative es quem.
| por interrogar | por monstrar | indeterminat | negation | null indication | total | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| qualitá | qualmen? | talmen | in alcun maniere | nequalmen | in qualcunc maniere | in omni maniere |
| quantitá | quant? | tant | alquant | nequant | quantcunc | tut-men |
| tempore | quande? | tande | alquande | nequande | quandecunc | sempre |
| loc | u? | ta, ci | alcú | ne-cú | úcunc | partú |
Por comparar on usa tam … quam. Ex.: il es tam grand quam vu.
es: mei, tui, sui, nostri, vestri, lor.
Por li adjectives possessiv, on usa plu curt formes mi, tu, su, nor, vor, lor.
Distraction de scientist.
Mommsen, li grand historico german, havet quelcvez incredibil distractiones.
Un die, in un omnibus, il explorat vanimen in omni su tascas por trovar su binocules. Un infanta plazzat apu le dat les a le.
– Mersí, mi infant, dit li scientist. E quel es tu nómin?
– Anna Mommsen, papá, respondet li puella.
es ti, a quel on adjunte, si necessi, li adverbie ci por li coses proxim o ta por li coses lontan: ti mann, ti-ci femina, ti-ta infant. Quande on vole insister sur li qualitá, on usa tal quel es li correlative de qual.
Ex.: qual patre, tal filio.
0 null, 1 un, 2 du, 3 tri, 4 qua(d)r, 5 quin, 6 six, 7 set, 8 ott, 9 nin, 10 deci, 11 = undeci o deci-un; 12 dudeci o deci-du, etc. 20 = du-ant; 30 = tri-ant etc. 100 = cent, 500 = quincent, 1000 = mil, 1 000 000 = million.
On adjunte li suffixe -ésim al cardinales:
Ex.: du-ésim, set-ésim, duant-ésim
On adjunte -(i)plic al cardinales: tri-plic, mult-i-plic.
1/1 = un total; 1/2 = un demí; 1/3 = un ters; 3/4 = tri quart.
Li altri fractiones es expresset per li ordinales: 5/7 = quin setésimes.
suffixe -en: six-en, dec-en, cent-en.
A. COMPOSITION: direct o per vocales juntiv -o- e -i-: fontan + plum, fontanplum; ferre + via, ferrovia; agre + cultura, agricultura.
B. DERIVATION:
Quelc suffixes es inproductiv. To es que ili ne forma nov paroles ma solmen explica latin derivates. Por exemple li suffixes -id e -ore. Li unesim forma adjectives indicant li »conformitá a un statu«, li ultim indica un statu dynamic.
Exemples:
Occidental es li lingue maxim immediatmen comprensibil in li munde pro que it es basat sur li maximum de internationalitá. Tamen, por quelc expressiones (regretabilmen li maxim frequent!) it ne existe paroles international. Por facilisar li comprension del textus noi presenta infra un liste de ti paroles con defectiv internationalitá, secuet de lor traduction 1) frances, 2) angles, 3) german.
Li mensus del annu es: Januar, februar, marte, april, mai, junio, julí, august, septembre, octobre, novembre, decembre.
Li sesones es: Verne, estive, autun, hiverne.
Li dies del seman es: Lundí, mardí, mercurdí, jovedí, venerdí, saturdí, soledí.
Li successiv dies del parlant es: Ante-yer, yer, hodie, deman, pos-deman.
Li successiv partes del die es: Aurora, matin, midí, posmidí, vésper, crepuscul, nocte.
Li partes del dom: Logí, logiament, etage, chambre, scri-chambre, (scritoria), dormi-chambre (dormitoria), manja-chambre (manjatoria), salon, cabinet, buró, closet, mansarde, cellare, cocineria, laveria, corridor.
Li meubles: lette, commode, toilett-table, sofa, scaf, stul, taburet, table, spegul, pictura, matrass, forn, lavuore, etagiere, bux.
Li parentité (masculin): patre, filio, puer, fratre, cusino, onclo, avo; (feminin): matre, filia, puella, sestra, cusina, tanta, ava.
Li animales domestic: cavall, vacca, bov, tauro, agne, svin, gallino, coc, gans, cunicul, can, cat.
Li animales savagi: leon, tigre, urso, fox, leopard, lupo, camel, cervo, elefant, lievre, capreol.
Li arbores: abiet, fago, quercu, pople, pin, ulm, alne, acacie, betul, larice, salice, tilie.
Li fructes: pom, cerese, nuce, avellan, pir, abricot, citron, orange, mandul, prun, datil, olive, uve, ber, etc.
Si on adjunte a ti fructes li suffixe -iero, on obtene li nomine del arbor: pomiero, abricotiero, citroniero, etc.
Li colores: blanc, yelb, rubi, ross, verdi, blu, brun, violetti, orangi, (nigri, gris, clar, obscur).
Li repastes: lunch, dejeuna, té, diné, supé.
Li festes del annu: anniversarie, carema, Pasca, Pentecost, Christfest (o Christnascentie), Nov-annu.
Li metalles: ferre, cupre, latun, bronze, argent, aur, stal, nikel, zinc, stanno, aluminie, plumbe.